Quarta sessió pràctica

Aquesta quarta sessió pràctica de DOEF ha estat fonamentada amb l'ús d'un material alternatiu a les sessions d'Educació Física com és el de les pilotes inflables de platja. Durant la sessió hem realitzat un treball de descoberta i experimentació del material i on hem pogut comprovar les característiques d'aquest material tan poc convencional a l'escola. Vam començar treballant de manera individual, realitzant lliurement les tasques encomanades. Se'ns deia que havíem de fer, i cadascú creativament intentava complir l'objectiu d'una manera pròpia i personalitzada. Les tasques encomanades eren senzilles en un bon principi, però a la vegada que anàvem experimentant amb la pilota inflable, les tasques s'anaven complicant. Això feia que durant tota la sessió tingués dos objectius fonamentals:

1- Familiaritzar-me amb el material de la sessió.
2- Intentar sempre que sigués possible perfeccionar la consecució de les tasques millorant la qualitat i/o rapidesa.

Posteriorment, varem treballar per parelles. Aquest treball per parelles ho trobo molt interessant ja que interactues amb un altre company i es pot establir un vincle de col·laboració i cooperació en la realització de les tasques encomanades. Igualment, varem començant amb tasques senzilles i vam passar ràpidament a tasques més complicades on estaven presents diferents segments corporals. Això feia que la coordinació entre la parella sigui un factor clau en la consecució de les tasques: si un de la parella anava a la seva, no es feia bé la tasca.

Finalment, varem realitzar una activitat en grup nombrós. Trobo que a aquesta sessió li va faltar que hi hagués diversos intercanvis de parella ja que afavoriria establir altres vincles amb la resta de companys i interactuar amb altres persones que freqüentment no interactuem amb tanta facilitat. No obstant, suposo que per tenir un recull ben ampli de tasques i anar molt més ràpid, vam estar durant bona part de la sessió amb la mateixa parella.

Tercera sessió pràctica

En aquesta sessió pràctica hem fet majoritàriament un treball de força resistència. Per fer-ho, s'ha treballat a partit d'estacions i de repeticions de sèries. El recorregut per estacions l'hem realitzat en dues formes: primer realitzant cada tasca 3 minuts i tenint un temps per recuperar del voltant d'1 minut i posteriorment, hem realitzat sèries de 1:30 minuts i 30 segons de recuperació. La primera volta va ser molt més motivant que no pas la segona volta, ja que havíem de fer el mateix però realitzàvem les tasques amb major explosivitat. Crec que aquesta forma de realitzar la classe pot estar bé però sempre i quan respectem el nivell que té cada alumne i partim d'aquest nivell en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Tanmateix crec que les tasques encomanades no eren per si mateixes motivants, però podríem trobar una característica a tenir en compte en les nostres sessions d'Educació Física i que en aquesta sessió es va donar: els reptes. A la vida ens posem reptes a assolir i la sessió realitzada permet aprofundir en aquest terme.

D'aquesta sessió volia destacar l'activitat del "churro, medio mango, mango entero" que crec que no és massa factible sota el meu parer per realitzar a l'escola. Pot esdevenir una activitat perillosa en quant a l'estat físic dels nostres alumnes. Igualment m'agradaria destacar que a l'inici i al final de la sessió s'hagin fet estiraments i que els hagi proposat un alumne de classe. Així, hem observat diferents tipus d'estiraments proposats per aquestes dues persones.

Per últim m'agradaria expressar que en general la sessió va ser bastant exigent, i que per a portar-les als nostres futurs alumnes potser hauríem de baixar la intensitat i l'exigència per a que els alumnes realitzin les tasques encomanades d'una manera més eficient.

Segona sessió pràctica

La segona sessió pràctica de l'assignatura de Didàctica i Organització de l'Educació Física va estar fonamentat en el treball amb pilotes d'escuma com a material utilitzat. Durant aquesta sessió es va practicar els llançaments i recepcions i a la vegada la capacitat condicional de velocitat (i fonamentalment velocitat de desplaçament i velocitat de reacció) en la majoria de les tasques encomanades.

Durant tota la sessió, el mestre va dir el que havíem de fer però no ens va dir com ho havíem de fer, i d'aquesta manera els alumnes teníem llibertat alhora de resoldre la tasca encomanada d'una manera o una altra. També varem treballar en grups reduïts, en grups més nombrosos i en alguna ocasió individualment. Crec que oferir aquesta diversitat en quant a la distribució de l'alumnat ajuda a que els propis alumnes es relacionin amb els companys i puguin ajudar-se en la resolució de tasques.

Tanmateix he de dir que la sessió em va semblar força interessant ja que els jocs proposats eren molt lúdics i divertits. Igualment crec que amb la diversitat de tasques que varem realitzar, el nen/a pot aprendre a guanyar i també a perdre. En algun joc serà més hàbil i guanyarà; en altres jocs, no ho serà tant i no guanyarà. I això cal que els alumnes ho aprenguin. D'altra banda, penso que en les activitats proposades amb l'enfrontament de dos equips es fomenta l'ambient competitiu i trobo que és positiu sempre que s'expliquin adequadament les normes del joc (a ser possible que siguin poques i concisses). Ara bé, a la sessió pràctica vaig poder comprovar com tots volíem guanyar i ens vam prendre amb massa serietat el resultat. Potser va ser perquè som massa competitius però crec que a l'escola hem de dir quin equip guanya i quin equip perd, però a la vegada se li ha de donar una importància relativa i donar molta més importància al desenvolupament en general del joc.