La segona sessió pràctica de l'assignatura de Didàctica i Organització de l'Educació Física va estar fonamentat en el treball amb pilotes d'escuma com a material utilitzat. Durant aquesta sessió es va practicar els llançaments i recepcions i a la vegada la capacitat condicional de velocitat (i fonamentalment velocitat de desplaçament i velocitat de reacció) en la majoria de les tasques encomanades.
Durant tota la sessió, el mestre va dir el que havíem de fer però no ens va dir com ho havíem de fer, i d'aquesta manera els alumnes teníem llibertat alhora de resoldre la tasca encomanada d'una manera o una altra. També varem treballar en grups reduïts, en grups més nombrosos i en alguna ocasió individualment. Crec que oferir aquesta diversitat en quant a la distribució de l'alumnat ajuda a que els propis alumnes es relacionin amb els companys i puguin ajudar-se en la resolució de tasques.
Tanmateix he de dir que la sessió em va semblar força interessant ja que els jocs proposats eren molt lúdics i divertits. Igualment crec que amb la diversitat de tasques que varem realitzar, el nen/a pot aprendre a guanyar i també a perdre. En algun joc serà més hàbil i guanyarà; en altres jocs, no ho serà tant i no guanyarà. I això cal que els alumnes ho aprenguin. D'altra banda, penso que en les activitats proposades amb l'enfrontament de dos equips es fomenta l'ambient competitiu i trobo que és positiu sempre que s'expliquin adequadament les normes del joc (a ser possible que siguin poques i concisses). Ara bé, a la sessió pràctica vaig poder comprovar com tots volíem guanyar i ens vam prendre amb massa serietat el resultat. Potser va ser perquè som massa competitius però crec que a l'escola hem de dir quin equip guanya i quin equip perd, però a la vegada se li ha de donar una importància relativa i donar molta més importància al desenvolupament en general del joc.
Durant tota la sessió, el mestre va dir el que havíem de fer però no ens va dir com ho havíem de fer, i d'aquesta manera els alumnes teníem llibertat alhora de resoldre la tasca encomanada d'una manera o una altra. També varem treballar en grups reduïts, en grups més nombrosos i en alguna ocasió individualment. Crec que oferir aquesta diversitat en quant a la distribució de l'alumnat ajuda a que els propis alumnes es relacionin amb els companys i puguin ajudar-se en la resolució de tasques.
Tanmateix he de dir que la sessió em va semblar força interessant ja que els jocs proposats eren molt lúdics i divertits. Igualment crec que amb la diversitat de tasques que varem realitzar, el nen/a pot aprendre a guanyar i també a perdre. En algun joc serà més hàbil i guanyarà; en altres jocs, no ho serà tant i no guanyarà. I això cal que els alumnes ho aprenguin. D'altra banda, penso que en les activitats proposades amb l'enfrontament de dos equips es fomenta l'ambient competitiu i trobo que és positiu sempre que s'expliquin adequadament les normes del joc (a ser possible que siguin poques i concisses). Ara bé, a la sessió pràctica vaig poder comprovar com tots volíem guanyar i ens vam prendre amb massa serietat el resultat. Potser va ser perquè som massa competitius però crec que a l'escola hem de dir quin equip guanya i quin equip perd, però a la vegada se li ha de donar una importància relativa i donar molta més importància al desenvolupament en general del joc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario